Valoració dels fets del 8 d’agost a l’Arc de Triomf
Les organitzacions polítiques sotasignades vam donar suport a l’acte de rebuda institucional a Catalunya del 130 president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i en volem compartir públicament aquesta valoració:
1. El president Puigdemont es va comprometre en campanya electoral a ser present en l’acte d’investidura del 133 president de la Generalitat i ha complert la seva paraula fins on ha estat possible. No ens deixarem arrossegar a la discussió absurda sobre si, en efecte, l’ha complerta o no. Dijous el president va ser al passeig de Lluís Companys, va fer una intervenció pública amb una forta càrrega emocional i política i va renunciar a accedir al Parlament, on tenia la intenció d’exercir els seus drets com a diputat electe, el dret a parlar i el dret a votar. Hi va renunciar per evitar ser tractat com l’enemic públic número 1 —que és el que el dispositiu de seguretat desplegat feia preveure que passaria—, per evitar ser detingut amb escarni i per defensar la dignitat de la institució que representa. Volem agrair-li explícitament la valentia amb què, una vegada més, ha assumit el seu compromís institucional.
2. Convé no deixar de dir quina és l’arrel del conflicte actual: la intervenció prevista del president Puigdemont en el ple d’investidura no va ser possible per la negativa delictiva dels jutges del Tribunal Suprem espanyol a aplicar la llei d’amnistia. La conducta ostensible de rebel·lia per part de les més altes magistratures de l’estat contra una llei aprovada pel Congrés espanyol és, per part del poder judicial, una desautorització inèdita i inadmissible en democràcia dels poders legislatiu i executiu. La presència del president a Barcelona i la impossibilitat d’exercir els seus drets com a diputat ho evidencien amb estridència i reclamen una resposta que sorprèn que no hi sigui per part del govern i el parlament espanyols. Nombrosos mitjans internacionals se n’han fet ressò: un estat que aprova i no aplica una llei d’amnistia és un estat on els drets democràtics fonamentals no estan garantits. Denunciem una vegada més, i no ens cansarem de fer-ho, que l’Estat espanyol no és una democràcia plena, si més no per al grup objectivament identificable que som els catalans.
3. Al costat de la indolència de les institucions espanyoles i els partits que les governen, cal denunciar igualment l’actitud de les institucions catalanes. El dispositiu de seguretat ordenat pel conseller Elena, hiperbòlic, demencial i infructuós —només comparable al de situacions d’alerta terrorista, amb l’ús injustificable d’armes com el gas pebre contra els manifestants i l’activació d’una absurda “operació gàbia”, que ha arribat a l’extrem de camuflar un cotxe dels mossos al cementiri d’Amer, on hi ha enterrats els seus pares—, només es pot explicar des d’una incomprensible ànsia de col·laborar amb la repressió i deshumanitzar el president. Es pot no compartir l’estratègia per assolir l’objectiu suposadament comú, fer la independència. Però el col·laboracionisme i la subordinació colonial de l’últim govern autonòmic només poden ser rebutjats amb contundència i sense ambigüitat. Alçarem la veu davant cada mostra de submissió que observem per part dels mossos, del govern o de qualsevol altra institució que no posi els drets dels ciutadans i la defensa de la nació per damunt de qualsevol altre interès.
4. La coincidència entre l’aprovació de la llei d’amnistia i la investidura del 133 president de la Generalitat hauria d’haver permès girar full a l’etapa de resistència contra la repressió posterior al 2017 i el retorn definitiu a la política del que no hauria d’haver sortit mai de la política. Que la presència del president Puigdemont a Barcelona s’hagi convertit en un acte exemplar de desobediència després del qual ha hagut de desplaçar-se novament a Waterloo expressa materialment que l’aparença de normalitat que ens volen imposar és falsa i impossible. A Catalunya impera avui una democràcia vigilada: vivim en un estat permanent d’excepció. En van ser una mostra les eleccions del 12 de maig, a què no tots els candidats van concórrer en igualtat de condicions. En va ser una altra l’acte mateix d’investidura del nou president. N’està essent ara mateix la repressió del departament d’Interior contra els mossos que acusen d’haver ajudat el president. Convidem tothom a lluitar contra la resignació i alçar la veu davant cada nova situació de democràcia vigilada que se’ns vulgui imposar.
5. A tots els ciutadans i a totes les organitzacions que no accepten els costos que té per al país i per a tots nosaltres la dependència d’Espanya, a tots els qui defensen que tenir un estat propi és més necessari que mai i que només la independència ens permetrà progressar en plenitud, els fem una crida a reconstruir el moviment independentista sobre bases noves, per regenerar-lo radicalment des del lideratge polític del president Carles Puigdemont, fent ús de tot el coneixement acumulat fins ara, amb la màxima determinació, ambició i generositat, amb la convicció que el procés d’independència només s’acabarà amb la independència. Per Catalunya. Per la llibertat.
ACCIÓ PER LA REPÚBLICA
ASSOCIACIÓ ALTERNATIVA VERDA
MESCAT MOVIMENT D’ESQUERRES DE CATALUNYA
Barcelona, 12 d’agost del 2024