Objectiu independència, amb Òmnium, l’ANC i el Consell
OBJECTIU INDEPENDÈNCIA:
DECLARACIÓ D’ACCIÓ PER LA REPÚBLICA EN SUPORT A ÒMNIUM CULTURAL, L’ANC I EL CONSELL DE LA REPÚBLICA
Si l’any 2024 ha suposat la dissolució de les majories electorals dels partits polítics independentistes i, en conseqüència, la pèrdua de les institucions —significativament de la Generalitat, ara mateix en mans d’un govern autonomista i desnacionalitzador—, s’imposa com a objectiu per a aquest 2025 la recomposició del moviment. Així semblen haver-ho entès els actors principals del moviment civil independentista, que d’una manera o d’una altra han endegat o es troben ara mateix en processos d’actualització del programa de cadascun per avançar, en el context actual, cap a l’objectiu compartit de la independència.
Ho ha fet Òmnium Cultural, que ha establert que la seva prioritat és reforçar la nació —des de l’especificitat dels seus principis fundacionals, “Llengua, cultura, país”—. Ja que, com ha expressat el president de l’entitat, si es vol la “llibertat del país, l’aposta per la construcció nacional és indefugible“, i això vol dir “construir un nosaltres inclusiu” que ajudi la societat catalana a ser “més forta i cohesionada, però també més capaç per agafar les regnes del seu futur”. D’aquesta manera, Òmnium potser evita fer referència explícita a la independència, però es compromet a treballar a fons perquè la nació pervisqui i, amb ella, l’exigència de la plenitud política, dues qüestions finalment indissociables.
Ho està fent l’Assemblea Nacional Catalana, que aquests dies revisarà el full de ruta propi, sobre la base de la vigència de l’1 d’Octubre, amb l’objectiu de reactivar la capacitat de mobilització de les bases, de reivindicar les estratègies de desobediència civil i de concentrar forces per a la següent fase del procés d’independència. Com diu la seva proposta, “només escalant la confrontació el conflicte català es convertirà en un afer internacional que s’ha de resoldre d’acord amb els pactes internacionals de drets polítics i civils, el primer dels quals és l’autodeterminació”.
I ho farà el Consell de la República, que, havent obert el procés electoral que rellevarà el president Puigdemont, hauria de consolidar-se com a institució republicana a l’exterior per defensar la legitimitat i la validesa del mandat de l’1 d’Octubre, aixoplugar els exiliats i, sobretot, projectar internacionalment el conflicte entre la nació catalana i l’Estat espanyol.
És hora d’abandonar la nostàlgia d’una suposada unitat perduda per recompondre el moviment independentista al voltant de l’objectiu essencial comú, aconseguir que la república catalana sigui una realitat reconeguda. Perquè, com s’ha dit, el procés només s’acabarà amb la independència, i la resta són especulacions. Que cadascú assumeixi amb totes les conseqüències la seva responsabilitat: la independència la farem entre tots si cadascú fa el que li toca fer.
Barcelona, 14 de gener del 2025