i 39. Entre desconfinaments, potser
Divendres 27 de març, dues setmanes després que comencés el període de confinament dictat pel govern de la Generalitat, i quan ja es veia que la cosa s’allargaria més que no s’havia dit en un principi oficialment, vam publicar una primera anotació en aquest diari. Des d’aleshores, n’hem fet pública una altra cada dos o tres dies fins que fa unes setmanes, coincidint amb el temps de represa, es van anar espaiant.
Han estat, en total, 39 apunts, signats per socis d’Acció per la República o persones del seu entorn, a través dels quals hem expressat opinió política. De vegades l’objecte han estat qüestions relacionades amb la crisi sanitària, o que la crisi ha fet aflorar, com el recompte de víctimes de la malaltia, la situació a les residències de gent gran o l’homenatge als morts. D’altres, hem parlat de temes que podem considerar més generals, bé que el detonant per fer-ho gairebé sempre arrenqués en la mateixa pandèmia. Així, quan ens hem exclamat sobre certes dinàmiques de funcionament del Parlament més aviat primitives, o sobre la renda garantida de ciutadania, o sobre el model turístic, o sobre salut i medi ambient, o sobre el dèficit crònic en infraestructures.
I podríem prosseguir, que la llista és àmplia, però amb aquesta mostra n’hi ha prou per fer una altra constatació: ni que no ens ho haguéssim proposat, cadascun dels apunts, des dels d’abast més general fins als d’interès més sectorial, ha dut el seu autor a concloure que aquesta crisi ha fet visible fins a límits de vegades insuportables que la independència és més necessària que mai. Que el model autonòmic no és suficient ni de bon tros perquè el govern atengui i resolgui els problemes reals de la ciutadania. Que continuar i culminar el procés cap a la independència és l’única resposta raonable que podem donar per atendre les necessitats dels ciutadans del país, per resoldre els problemes a què ha de fer front avui la societat catalana. I no veure-ho així i entretenir-nos encara més només pot agreujar els problemes i multiplicar els estats de necessitat.
Amb el permís dels rebrots, trenta-nou apunts després i consolidada la represa hem decidit posar el punt a aquest diari del confinament. I, alhora, donar continuïtat a l’expressió de la nostra opinió política. Ho farem, d’aquí a unes poques setmanes, amb una altra sèrie d’articles, pregonats de cavall estant.