Ferran Mascarell: Estimat Lluís, sempre hi seràs
De matinada, plàcidament, de manera imprevista. Se’m fa difícil escriure. El meu cap i el meu cor es resisteixen a admetre el fet. No creia que tu, precisament tu, poguessis morir. Tu ets la vida personificada, tu ets d’aquells que gaudeixen de la vida en cada instant, per tots els porus de la teva pell, en totes les coses que fas.