Agustí Colomines: Lluís Juste de Nin
Et ploro, Lluís. Només fa dues setmanes —enmig del confinament— que et vaig demanar si em podies fer un favor. Em vas dir que sí sense pensar-t’hi i vas complir…
Ferran Mascarell: Estimat Lluís, sempre hi seràs
De matinada, plàcidament, de manera imprevista. Se’m fa difícil escriure. El meu cap i el meu cor es resisteixen a admetre el fet. No creia que tu, precisament tu, poguessis…