El camí del municipalisme cap a la República

Des de la meva visió com a regidora d’un poble de 4.100 habitants i com a consellera comarcal del Berguedà, comarca de 39.000 habitants, en aquest article vull parlar de l’estat actual del municipalisme i de com dotar-lo de continguts republicans.

Fa molts anys que visc entre un municipi petit de comarca (Puig-reig) i la capital del país (Barcelona) i sé de primera mà les seves diferències, les que són evidents i les que passen desapercebudes. Tothom ha de tenir oportunitats de desenvolupar el seu projecte de vida, sigui d’on sigui, però és evident que actualment no és així. El centralisme és molt evident, i és la realitat que es troben els habitants del món local.

Les persones que no vivim a Barcelona tenim més dificultats a l’hora de tractar amb l’administració pública o d’accedir a molts organismes públics. En aquests moments tal com està organitzada la política administrativament, resulta que tenim una jerarquia en què les coses van de dalt cap a baix, I això vol dir que hi ha una centralitat molt evident.

Un dels elements per implantar la República seria una racionalització de les estructures de l’administració pública. No hi ha cap de les generacions que viu actualment en aquesta societat, que hagi viscut una separació de poders reals, i hem de ser conscients que això ens comporta una tara. Ho hem viscut sempre, generació rere generació. Hi ha d’haver un missatge de ruptura en aquest sentit. Les institucions s’han de guanyar el respecte dels habitants del territori. Hi ha d’haver una confiança entre administració i ciutadania. Molta gent té desconfiança i per això es fan normes rígides que moltes vegades xoquen amb la realitat.

Què es pot fer des de la vessant municipalista?

Hem de pensar en la República que volem construir des dels municipis, perquè aquesta no pot deixar ningú enrere. Els municipis són els primers a detectar i donar resposta a les necessitats més urgents de veïns i veïnes, i així es com es poden fer actes de sobirania en el sentit de fonamentar valors com la cohesió social o el desenvolupament econòmic, entre molts d’altres.

Per tant necessitem Ajuntaments forts que situïn l’eix social com a prioritat per tal d’oferir solucions raonables als problemes dels ciutadans.

Hem de tenir molt present que, en la política de proximitat, la gent dels pobles i les ciutats petites hi participa per solucionar i aportar coses. Es posen en un àmbit concret de treball i la militància en algun partit polític no es té tan en compte.

El municipalisme necessita espais de proximitat, de convivència i de potencial de transformació. Municipis com a eina per garantir drets, també el de l’autodeterminació. Que entengui els límits institucionals i identifiqui els mecanismes per a superar-los. Un municipalisme que apoderi i cohesioni la població. La República s’ha de bastir de barri en barri, de poble en poble, arreu de tot el pais. Cal reivindicar el fet que el municipalisme no és allò que passa a les institucions, sinó allò que es teixeix al carrer, l’autoorganització.

Ara tenim l’oportunitat, dins del nou Junts per Catalunya, de teixir noves estructures, de sumar, d’innovar… Hem d’aconseguir el ple desenvolupament com a poble i les cotes de prosperitat, benestar, democràcia i justícia social que els ciutadans de Catalunya siguem capaços de conquerir.

Araceli Esquerra, regidora a Puig-reig i presidenta d’Acció per la República