De cavall estant

Potser no ho havíeu sentit mai: quan algú la diu grossa i sense mirar prim, diem que les deixa anar de cavall estant. No cal haver muntat cap euga ni una sola vegada per adonar-se que la dita expressa, en el seu sentit més positiu, gosadia, llibertat de criteri, fins i tot això que ara en diuen empoderament. I és per aquest motiu que l’escollim com a lema d’una nova sèrie de reflexions.

Durant les setmanes que els ciutadans de tot el país vam haver de contribuir a aturar la pandèmia quedant-nos a casa, vam publicar aquí un diari del confinament, prop de quaranta apunts signats per socis d’Acció per la República o persones del seu entorn que expressaven opinó política sobre tota mena de qüestions que la crisi sanitària i les seves moltes conseqüències van fer aflorar. Va ser un exercici que ens va permetre definir posicions, i vam mirar de fer-ho amb rigor, amb claredat i amb tota la llibertat.

Ara, amb aquesta nova sèrie d’articles, mirarem de posar paraules amb la mateixa actitud a la posició que Acció va construint sobre algunes qüestions que seran estructurals per a qualsevol programa polític. Seran breus pinzellades sobre, posem per cas, la immigració, Barcelona, el territori o la cultura, a través de les quals ens mostrarem tal com som. Començaran dijous, amb un article de la nostra portaveu i diputada al Parlament per Junts per Catalunya, Aurora Madaula.