Amb Puigdemont i Comín a Estrasburg. Expectació, emoció i victòria
L’arribada del MHP Puigdemont i del conseller Toni Comín a la seu del Parlament Europeu, el 13 de gener de 2020, i la participació, per primer cop en la seva condició d’europarlamentaris (MEP) en la sessió parlamentària del mateix dia, quedarà com una de les fites rellevants en el nostre camí cap a la independència. Perquè ha estat una gran victòria, judicial i política. No serà, però, una victòria completa fins que el vicepresident Oriol Junqueras prengui també possessió del seu escó.
Tres membres de la direcció d’Acció ho hem viscut en viu i en directe. L’Aurora Madaula com a representant del Consell per la República, en Rai López com a membre de l’equip organitzador de l’expedició “Omplim Estrasburg” i jo mateix com a convidat del conseller Comín. I ho hem viscut amb molta intensitat!
Un cop superats els llargs, lents I complicats tràmits per accedir a l’edifici, el nombrós seguici que acompanyava els nostres MEP’s, amb membres del govern, del grup parlamentari de JxC, l’equip d’advocats i d’altres, vam compartir dinar al mateix Parlament. Els membres d’ERC que havien assistit a les primeres declaracions de Puigdemont a l’impressionant pati central de l’edifici, també deurien dinar, però no els vam veure. Tot seguit, el President Puigdemont va fer un emotiu brindis “Per la llibertat” acompanyat de moltes i moltes abraçades entre tothom. Calia celebrar aquesta victòria!
Tot això, que sens dubte trencava la rutina del Parlament, va ser possible, també, per la complicitat de diversos MEP’s d’altres països i grups. A partir de les 5 de la tarda, la foto de Puigdemont i Comín asseguts als seus escons ja corria per tot el món. Finalment, l’Estat espanyol no ho ha pogut impedir. Ara es veu més clar que, tard o d’hora, podrem escriure la mateixa frase en relació amb la nostra independència: finalment, l’Estat no l’ha poguda impedir.
Posteriorment, es va celebrar una roda de premsa en una sala del Parlament, plena de gom a gom. L’expectació era forta i la internacionalització del cas català —ara plenament europeu—, total i irreversible.
Acabada la jornada institucional, la celebració va continuar, com us podeu imaginar, al voltant d’agradables taules de conversa i debat on em va semblar entendre que aviat hi tornarem a celebrar… L’exili era la millor opció per continuar la lluita contra l’Estat i continuar la lluita contra l’Estat és la millor opció per fer realitat la República.
