5. Per on ha entrat, i per què fa tant de mal, el Covid-19, a Espanya?
S’ha de considerar que aquesta pandèmia és una crisi només sanitària? O és, també, i sobretot, una crisi política, en ella mateixa i no només per les conseqüències que tindrà, que ja té? Xavi Bech ens convida a reflexionar-hi, en el cinquè apunt d’aquest diari del confinament.
Després de la crisi financera i de model econòmic més greu des de la II Guerra Mundial, iniciada el 2007, i que els economistes afirmen que encara no ha acabat, enllacem amb els canvis climàtics més greus dels darrers 50 anys, i amb una crisi sanitària d’abast desconegut.
De l’econòmica, tot just n’estem gestionant els efectes. Després de 13 anys encara la patim perquè no hem arribat a construir un model alternatiu. De fet, seguim apostant pel mateix: més creixement, més especulació, més beneficis i més oferta a canvi de més desigualtat als dos hemisferis, més polarització de la riquesa, més crisis democràtiques.
En el mateix moment, la crisi climàtica sembla haver perdut la guerra contra aquest mateix sistema econòmic. Les convencions internacionals i els pactes globals fracassen. Els lobbies empresarials i els estats que tenen subjugats boicotegen una iniciativa rere l’altra.
I ara ens ha esclatat una pandèmia global com no havíem vist en tres o quatre generacions, ja fa un segle.
Tres crisis globals en només deu anys: econòmica, climàtica, sanitària.
L’econòmica va ser un primer avís (prou ignorat) contra l’avarícia d’uns pocs i a favor d’un món amb un benestar més ben repartit.
La climàtica va ser un segon avís (també ignorat) contra l’avarícia de molts i a favor d’un món més sostenible per a la vida.
La sanitària és un tercer avís que no hem ignorat perquè aquest cop afecta, també, els rics-més-rics (per contra la malària va afectar 230 milions de pobres el 2018, dels quals més de 400.000 van morir, principalment nens de menys de cinc anys).
El Covid-19 no és un virus polític, però s’alimenta de la mala política que s’ha fet fins ara des de tots els colors.
El virus no hi entén, de fronteres ni banderes, és cert. Però sí d’inversió en investigació, de respecte als professionals, de polítiques de desenvolupament justes i globals, d’educació de qualitat i universal, de treball no precari, de respecte a la ciutadania i de càstig al corrupte i prevaricador.
Qui cregui que és motiu d’orgull tenir l’atur juvenil més alt d’Europa, ser el segon estat més corrupte, amb menys imparcialitat judicial, on misteriosament han desaparegut més fons europeus, i dels més endeutats, és un cínic idiota. Perquè és per aquí que entren tots els virus, als quals es respon tard, de forma ineficient i desordenada, i, encara pitjor, creient que ho fan millor que ningú.
El Covid-19 no és un virus polític, però ens està mostrant la diferència entre la bona política i la política ignorant, cínica i prepotent, que és la més mortal.
Xavi Bech de Careda