37. Guia ràpida per entendre l’infrafinançament (o per què ets un cornut i pagues el beure). Primera part
Sembla que, l’emergència ha tocat a la fi, ni que sigui amb excepcions i l’amenaça permanent de tornar. Deu ser hora, doncs, d’anar tancant aquest quadern de notes que hem anomenat “Diari del confinament”. Ho farem amb un article de Xavi Bech, publicat en dues parts, que explica de la manera més entenedora per què la Catalunya rica avui és cada vegada més pobra.
El confinament provocat per la covid-19 ha tingut un impacte econòmic a tot el món, i a Catalunya. Les botigues no han venut, els restaurants han tancat, els turistes no han circulat.
La Generalitat, a través del president Torra, ha publicat una estimació de l’impacte:
- Turisme: 15.000 milions € menys.
- Comerç: 9.500 milions € menys.
- Cultura: 1.000 milions € menys.
- Tercer sector: 850 milions € menys.
Són, en total, 33.550M €. Per fer-nos-en una idea:
- És 1,5 vegades el pressupost total de la Generalitat (25.000 milions el 2020). És tot el que es gasta en escoles, hospitals, carreteres… El que s’ha deixat de crear és com si el govern no pagués, durant un any i mig, ni educació, ni sanitat, ni infraestructures, ni sous a funcionaris.
- Una altra comparativa interessant: és tot el que gasta l’Ajuntament de Barcelona durant 10 anys (el 2020 l’Ajuntament tenia un pressupost de 3.000 milions). Com si l’Ajuntament no invertís ni un € en la ciutat durant 10 anys. Ni serveis socials, ni cultura, ni habitatge, ni recollida d’escombraries…
Com pots veure, l’impacte econòmic de la covid ha estat (i està essent) enorme.
És quan posem en context el valor dels diners que ens adonem del que signifiquen.
Ara ja saps que aquests dos mesos i mig d’inactivitat equivalen a un any i mig de Catalunya paralitzada, o a deu anys de Barcelona paralitzada.
Però el que s’ha deixat de generar durant el confinament és només una part del problema, i que ja sabem que és puntual. De fet, diuen que en un parell d’anys ens haurem recuperat. L’altra part del problema, i que es repeteix cada any, és més greu. És la que explica que cada cop treballes més, guanyes menys, pagues més impostos però la teva vida no millora.
Així, el que està fent la covid és agreujar una situació ja de per si precària.
Per què treballes tan dur i pagues molts impostos, però això no es reflecteix en el teu nivell de vida?
Per una banda, perquè els teus impostos van a l’Estat, i només en torna una part. Per una altra banda, perquè l’Estat deu molts diners a Catalunya, per exemple, als Mossos d’Esquadra, per la qual cosa no poden donar un servei adequat. I en tercer lloc, hi ha les infraestructures que l’Estat es compromet a construir, i que al final no acaba fent.
En síntesi, són tres partides que reflecteixen els deutes que té l’Estat amb Catalunya i amb tu:
1.- Els impostos que pagues i que no tornen a Catalunya.
2.- Els diners que l’Estat deu a Catalunya, però que es gasta en altres coses.
3.- Les infraestructures que hauria de construir, però que acaba fent a una altra banda.
Vegem-les cadascuna amb detall.
1.- Els impostos que pagues i que no tornen a Catalunya, i ningú sap on van
Dels impostos que pagues a l’Estat cada any, en torna una part a Catalunya a través del pressupost de la Generalitat. És amb aquesta part que la Generalitat paga la sanitat, l’educació, etc.
Com que pagues molt més del que ells et tornen, de fet és com si l’empresa per qui treballes, en lloc de pagar-te per les vuit hores de feina que fas, te’n pagués cinc.
Així, l’Estat recapta uns 40.000 milions en un any, dels quals ens en torna 25.000. Els altres 16.000 se’ls queda. Efectivament: són els famosos 16.000 milions dels quals es parla sempre, els de la balança fiscal. Quan al Parlament sents dir que volen renegociar la balança fiscal, estan dient que volen parlar d’aquests 16.000 milions, perquè són diners que ens fan falta.
L’Estat fa un càlcul que no és proporcional ni al número d’habitants a Catalunya ni a la creació de riquesa que fem aquí.
Si fos proporcional al número d’habitants, com que tenim el 16% de la població, ens tocaria el 16% del que es recapta a tot l’Estat. Però no és així, ja que només ens dona el 10%. Si ho calculés per la part proporcional a la riquesa que creem, ens hauria de tocar el 19%, però ja saps que estem gairebé a la meitat d’això.
El cas, és que l’Estat paga 160€ per espanyol, mentre que a tu, com a català, només et paga 105€. És una tercera part menys. És el mateix que dir que, per cada tres hospitals que construeix allà, a tu te’n fa dos. O que allà fa tres quilòmetres de carretera, i a tu te’n fa dos.
Per això la Generalitat sempre es queixa que va justa de diners: perquè en rep menys dels que proporciona, i dels que necessita.
Què es podria fer, si tinguéssim els 16.000 milions que no ens torna, en un sol any?
Realment es podrien fer moltes coses, perquè són molts diners. És més de la meitat del pressupost de tot un any de la Generalitat. O el pressupost per Barcelona durant cinc anys sencers!
Amb el pagament d’un sol any, es podria…
- Construir 16 hospitals com el nou Hospital Clínic, que avui està entre els millors del món (pressupost del nou Clínic: 1.000 milions), i situar la nostra sanitat entre les millors de tot el món!
- Subvencionar totalment tot el transport públic de Barcelona durant 20 anys (900 milions de despeses anuals)… i acabar amb la contaminació a la ciutat!
- Construir 360.000 habitatges públics (més de la meitat de tots els habitatges de Barcelona)… i acabar definitivament amb la crisi d’habitatge per unes quantes generacions!
- Triplicar el pressupost d’educació (rep 5.400 milions el 2020) i tenir els joves més ben preparats del món…!
Torna-ho a llegir:
Cada any pagues impostos, dels quals 16.000 milions no tornen. Aquests diners podrien transformar la teva vida i el país on vius de la nit al dia. L’Hermitage, de què tant sents a parlar darrerament als mitjans, només costa 50 milions. Amb 16.000, quants Hermitages podríem construir? Quants nous CAPs?
I això no és tot: a aquests diners cal afegir-hi el que l’Estat ens deu, entre retards i pactes no acomplerts. Dilluns en parlarem.
Xavi Bech de Careda