35. L’”a por ellos” econòmic: una guia fàcil i quantitativa

Xavi Bech de Careda posa sobre la taula algunes xifres que mostren que l'”a por ellos” també ha estat econòmic i té unes arrels ben fondes. I afecta per igual tots els ciutadans de Catalunya, sigui quin sigui el seu sentiment de pertinença o el projecte polític en què militin.

 

Autonomisme: dos presos amb els turmells lligats amb grillons

De les 4 regions històriques a Espanya, vam passar a 17 autonomies amb la Constitució del 78. Han passat 42 anys. L’autonomisme va ser la fórmula per aigualir les peticions de major autogovern de les nacions històriques com el País Basc i Catalunya.

L’autonomisme, o el “café para todos” era una forma de donar una mica de poder a qui en volia, i a qui no en volia també, així s’evitava que ningú mai en tingués més que un altre, en termes econòmics i d’autogovern. És com quan tens dos presos agafats per un grilló als peus. Un no corre si l’altre no corre també. Però cap no avança si un no vol.

Així, amb el “café para todos”, tenim que Catalunya paga impostos, però no rep diners en base a la seva població, ni a la riquesa que genera. D’aquesta manera, amb el repartiment general, Catalunya perd cada any 16.000 milions d’€. El cert és que amb la covid hem vist que no som tan rics com imaginàvem. La nostra sanitat, l’educació i les infraestructures no estan a l’alçada. No tenim prou diners.

Els únics que ho denuncien són el president Torra i el president de la Cambra de Comerç Joan Canadell. Ni el vicepresident Aragonès ni les conselleries no ho fan. Tampoc ho fa l’Ajuntament de Barcelona, per descomptat. No és una qüestió de nacionalisme, unionisme o independentisme. És una qüestió moral de voler, o no, el millor per a la teva família.

 

Portem 42 anys de democràcia precària, corrupta, endeutada i enganyada. La covid ho ha agreujat

Des de Madrid ens participen amb paraules com “cogovernança”, “solidaritat interregional” i “autonomisme”:

• Cogovernança: pretén dir que es governa de manera compartida, però en realitat diu “yo mando y tú obedeces”. El president Torra se n’ha queixat un cop i un altre i ningú li ha fet costat, ni des de Catalunya, ni des de Barcelona.

• Solidaritat interregional: pretén dir que la riquesa s’ha de repartir, però en realitat és un “jo decideixo a qui n’hi trec i a qui n’hi dono”, encara que sigui sempre al mateix. Estar-hi en contra és ser egoista i insolidari.

• Autonomisme: vol dir que “respecto el model territorial del 78, sempre que les comunitats perifèriques enriqueixin Madrid’ per damunt de tot, que per això és capital. I que la unitat de l’Estat és sagrada.

En realitat, les paraules són sinònimes de buidar la perifèria per enriquir el centre. I el president Torra, agradi o no, és l’únic que ho denuncia, perquè és l’únic que no hi té res a perdre.

 

Catalunya es buida, bàsicament, de tres maneres

1. Impostos

Com tothom, els catalans paguem impostos. Però a diferència de tothom, del que paguem, una part no torna. Així perdem 16.000M€ cada any.

És com dir que el qui més dur treballa en una empresa és qui té el sou més baix:

• Catalunya té el 16% de la població, aporta el 19% de la riquesa que es crea a l’Estat, però rep només el 10% inversió.
• És a dir: per cada 2€ que aportem, l’Estat n’inverteix 1 a Catalunya.
• Fa molts anys que passa. Això provoca un retard greu en tots els àmbits. Per exemple, que en sanitat tinguem les llistes d’espera més llargues a l’Estat, o les matrícules d’universitat més cares.

2. El pressupost de la Generalitat

El pressupost es fa amb els diners que li transfereix l’Estat, però no només està per sota del que li correspon per població i aportació a la riquesa total, sinó que, a més, l’Estat no paga el que toca:

• Et queixes d’inseguretat? Sàpigues que l’Estat deu 1.300 milions d’€ als Mossos.
• Et queixes que no tens ajut per cuidar els teus pares o avis? Sàpigues que l’estat deu 3.500 milions d’€ de la llei dependència.
• Et queixes que els teus fills estudien en barracons? Sàpigues que l’Estat deu 3.500M de la disposició addicional 3a de l’Estatut.
• Et queixes de tenir les universitats més cares? Sàpigues que l’Estat deu 500 milions d’€ de l’IVA del 2017.

3. Amb les inversions fora de pressupost

L’Estat pacta unes inversions amb Catalunya fora del pressupost, que al final mai completa.

Per exemple:

• Infraestructures, la Cambra denuncia que els últims 15 anys hem rebut 45.000 milions menys dels compromesos. A Catalunya tenim carreteres, aeroport, ferrocarril i ports saturats. La industrialització és difícil sense infraestructures.

• La taula d’Entitats del Tercer Sector, que agrupa més de 3.000 entitats a Catalunya, denuncia que els contribuents catalans aporten el 25% dels diners recaptats a tot l’Estat (casella 0,7% IRPF), però només reben el 13% dels recursos.

• Cultura: el 2019, el Ministerio de Cultura va incrementar el pressupost en 1.000 milions d’€, dels quals només engrunes van arribar a Catalunya.

 

Espanyols de Catalunya: les primeres víctimes d’un “a por ellos” econòmic

Els qui defensen la unitat d’Espanya per damunt de tot, defensen un sistema que els empobreix cada dia més. Independentment del model polític que recolzis, el sistema actual et condemna a una vida més difícil per a tu i als teus fills.

Els números són números. El model de ‘cogovernança’, ‘solidaritat’ o ‘autonomia’ esprem a molts per donar a uns pocs. Siguis independentista o unionista, fas el préssec cada dia. La Generalitat no té els diners per finançar correctament les teves necessitats.

Diran excuses com les de les ambaixades a l’estranger. En realitat són 10 milions d’€, molt menys del que l’Estat va donar com a subvenció a les televisions privades (!!!) a l’inici de la covid.

A més, aquestes ambaixades són les que han ajudat a situar Catalunya en un rècord d’exportacions any rere any. Sense elles, Catalunya seria més pobra, i també ho seria Espanya.

Tractar tothom igual no vol dir que hagis de tractar-ne alguns pitjor. És un “a por ellos” econòmic que ens perjudica a tots per igual.

 

Xavi Bech de Careda