31. Que l’arbre de la covid no ens tapi el bosc, o la diferència entre 360.000 morts i 260 milions

La magnitud del nombre de morts que ha causat la covid-19 provoca un fort impacte emocional. Però hi ha moltes altres xifres, que també són un efecte de la pandèmia, que no ens haurien de passar desapercebudes.

 

• De l’aventura de la covid a la tragèdia

Si has tingut sort, encara hi ha una mica més de sensació d’aventura, amb la covid, que de tragèdia. Ens hem endinsat en un seguit d’experiències noves que ens han posat a prova, com qui se’n va de viatge a un paratge desconegut.

Moltes persones veuen la covid com això, un seguit de fotografies que comenten a les terrasses acabades d’obrir, mentre celebren amb una cervesa la “broma” d’aquests tres mesos.

Però han passat moltes més coses que han sigut càrregues de profunditat, i que a poc a poc ens aniran arribant. Els qui s’esgarrifen encara no són majoria.

• La pròpia lluita no ha d’encegar-nos davant les lluites alienes

En el terreny polític ens seguim ocupant amb les ingerències d’un estat que no ha cregut mai en les autonomies, i que situa la unitat per damunt de tot, si cal, també de la democràcia i la llibertat.

El mal més pròxim, però, no ens hauria d’enlluernar fins encegar-nos al mal aliè.

A casa nostra, per exemple, han mort 12.000 persones a causa de la covid. Segons les xifres oficials, al món sencer han sigut 360.000, la meitat a Europa i un terç als EUA.

Però al mateix temps, la covid incrementa la població en risc de morir de fam dels 135 milions als 265 milions. A banda dels 820 milions de persones que es fiquen al llit amb el ventre buit cada vespre.

Per posar-ho en context, 265 milions és com si tota la població de Catalunya, Espanya, Portugal, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Alemanya pogués desaparèixer en un tres i no res morta de fam. T’ho pots imaginar? Pocs patiments més atroços hi ha que la fam.

• Sabem trobar 750.000 milions d’€, però no 2.000

Aquí, la UE discuteix si donar 500.000 milions d’€ als estats membres a fons perdut, i 250.000 milions en préstecs tous per ajudar la recuperació post-covid.

Al mateix moment, el consell de seguretat de les Nacions Unides demana 2.000 milions per salvar gairebé 300 milions de persones de no morir de fam, i no surten per enlloc.

Els 4 submarins S-40 que va fabricar l’Armada el 2018, que primer pesaven massa per flotar, i després eren massa llargs per als ports, van passar de costar 2.000 milions a 4.000 en un pim pam pum.

El gener del 2019 Espanya (el país amb el segon atur més alt d’Europa) va celebrar que arribava a un milió de milionaris. La xifra s’havia multiplicat per 5 entre 2010 i 2019, els anys de la crisi financera, quan l’atur havia arribat al 25% de la població.

Tot i aquestes xifres, el Gobierno destina només un 0,2% del pressupost a cooperació, la xifra més baixa d’Europa.

Amb aquesta mentalitat, no és estrany que les Nacions Unides no trobin donants. És una qüestió de prioritats, com tot.

És ben clar que la covid no té fronteres, ni la fam. Quant a la solidaritat, és més discutible.

• La República Catalana ha de decidir per quin món aposta

La fam no s’aturarà aturant la covid. Avui, els milions que han perdut la feina, l’aturada del turisme, el tancament d’aixeta de les divises que s’enviaven des d’arreu, els efectes del canvi climàtic, les migracions per causa de la violència… provoquen que la fam s’estengui de Veneçuela a l’Índia, de Sud-àfrica a Síria.

Sense classes, 370 milions de nanos han perdut els àpats que rebien cada dia a l’escola. A l’Índia, el 80% dels 500 milions de treballadors són a l’economia submergida. Si a Espanya són el 20% i veus les cues per recollir menjar de beneficència, pots imaginar què deu passar allà.

Si alguna cosa ens hauria d’haver ensenyat la covid és que, en el món interconnectat on vivim, la desgràcia del veí és també la pròpia.

Avui ho tenim tot a prop, fins i tot la malaurança, i ens hauria de fer més solidaris que mai.

No podem parlar de República Catalana sense tenir un punt de vista sobre en quin món la volem veure, i com contribuirem a fer-ne un lloc millor per a tothom.

 

Xavi Bech de Careda

Dades: 2020 Global Report on Food Crises; World Food Program, United Nations: abril 2020.