27. Algunes preguntes obertes per la covid-19: l’escena internacional
A hores d’ara ja és indiscutible que les incerteses que ha obert la pandèmia del coronavirus afecten tots els àmbits de la realitat. Ricard Domingo planteja aquí algunes de les preguntes, gairebé totes sense resposta, que la crisi planteja des d’una perspectiva mundial.
És raonable considerar que aquesta crisi ferirà de mort les polítiques neoliberals i qüestionarà el model neoliberal de globalització? És una crisi econòmica més o és, aquest cop, una crisi del sistema?
Atès que no sabem amb certesa l’origen del virus i és difícil d’explicar la incapacitat de detectar-lo a temps, és raonable considerar la pandèmia com un assaig de guerra bacteriològica, és a dir, com una alternativa als conflictes convencionals o nuclears?
És raonable pensar que aquesta crisi s’esdevé al final d’un cicle històric que, en paraules de Josep Fontana, seria el final de la tercera gran onada expansiva del capitalisme, que potser requereix l’existència d’una gran crisi (de les de fer cau i net) per evitar la repetició massa sovintejada de les crisis econòmiques convencionals?
Podem aleshores pensar que aquesta crisi representa l’inici del salt a un nou ordre mundial, les regles del qual seran fixades (en una versió telemàtica de Ialta) per les tres potències emergents o romanents: Estats Units, Xina i Rússia?
Es confirmarà d’aquesta manera la marginació definitiva, política i econòmica, de la Unió Europea?
O és més probable que es tracti d’una crisi més, tot i que la seva gènesi hagi estat ben diferent, que no anirà més enllà de reblar els efectes de la crisi del 2008?
Representa aquesta crisi un pas més en el deteriorament, la inutilitat i el desprestigi de les organitzacions internacionals, potser totes sense excepció, des de l’ONU fins al G-20?
Hem d’entendre la crisi posterior a l’emergència sanitària com un cop d’Estat definitiu dels poders fàctics mundials (l’1%) en la seva cursa imparable per dominar els poders polítics convencionals?
És creïble pensar que l’abast mundial d’aquesta crisi, afegit al problema de la crisi climàtica i la sostenibilitat del planeta, la crisi dels refugiats i la creixent desigualtat social, farà créixer la consciència de la deriva temerària de la humanitat?
En cas que fos així o en la mesura que ho pugui ser, hi ha manera de capitalitzar aquesta consciència i traduir-la políticament, bastir un moviment internacional que pugui ser un bloc alternatiu al neoliberalisme?
Caldrà llegir molt de prop tot el que passarà a Europa i al món en els propers mesos, perquè les respostes no trigaran a arribar. O sí.
Ricard Domingo