23. What does Joan say?

El consell de ministres del govern d’Espanya es reuneix cada dimarts, i és dimarts que pren les decisions que després, gairebé sense excepció, ha de corregir. Ja ho deia la saviesa popular, segons Joan Amades, que dimarts, ni embarcats ni casats!

La biografia de Ronald Reagan, quarantè president dels Estat Units, l’assenyala com un supersticiós convençut a causa —principalment— de la influència de la seva dona, Nancy Davis. Tant és així que la Casa Blanca tenia una astròloga en nòmina a la qual consultava les decisions més importants que havia de prendre. I com que això ho feia sempre mitjançant la primera dama, es va fer famosa l’expressió “Què diu la Joan?” (“What does Joan say?”) quan el president volia saber l’opinió de la vident abans de signar una llei o bombardejar un país.

No sabem si a La Moncloa disposen també d’aquest servei. Però el que sí que és una evidència és que Pedro Sánchez no ha llegit Joan Amades, ja que si ho hagués fet coneixeria la dita “Dimarts, ni embarcats ni casats”. Com és de sobra conegut, aquest dia de la setmana es diu així pel planeta Mart i el deu romà del mateix nom, senyor de la guerra i la destrucció, i per això se’l considera un mal dia per a decidir coses transcendents. Anteriorment, a Egipte i a Grècia tampoc no era vist amb gaires simpaties. No obstant això, el dimarts ha estat el dia de major producció legislativa del govern espanyol en el seu intent de frenar la propagació del coronavirus. I els resultats semblen donar la raó a la saviesa popular.

En articles anteriors hem parlat de com el govern espanyol s’ha vist obligat a reconèixer amb la boca petita la conveniència de seguir les propostes de la Generalitat de Catalunya per combatre la pandèmia, després d’haver-les ignorat en un primer moment —la darrera, l’obligatorietat de l’ús de mascaretes en l’espai public. Avui voldria posar l’accent en les contínues contradiccions i rectificacions de les 209 normes publicades en les més de 2.300 pàgines del BOE d’aquests dos mesos d’estat d’alarma (18 decrets llei,113 ordres ministerials, 71 resolucions, 5 instruccions i un acord i un decret). No és d’estranyar que un 74% dels enquestats per Metroscopia considerin que la improvisació en la presa de decisions és la característica que millor defineix l’actuació de l’executiu espanyol en aquesta crisi. I com és lògic, tot això provoca “inseguretat jurídica pels canvis continus i l’escassa qualitat tècnica d’alguns textos” (El País, 17/5/2020).

Deu ser una casualitat que la investidura de Pedro Sánchez fos un dimarts? El 7 de gener, mentre el govern xinès confirma oficialment l’existència d’un nou virus a la ciutat de Wuhan que està infectant la gent, a Espanya una macedònia de partits el feien president. A partir d’aquí, i sense la més mínima capacitat de programar una resposta amb base científica, el govern espanyol comença una cursa desbocada de propaganda amb l’epidèmia sanitària com a teló de fons, dirigida per un llicenciat en filosofia en el paper de ministre de sanitat sense cap mena d’experiència en el sector: campanyes publicitàries, presència de militars a les rodes de premsa, subvencions milionàries a mitjans de comunicació privats, etc. I quan semblava que el “pensament màgic” no podia anar més enllà, les principals mesures s’acorden els dimarts… amb els resultats que podeu apreciar al quadre de sota.

No estem en condicions d’argumentar raonadament l’existència d’una relació epistemològica entre governabilitat i astrologia, però sí que fem nostres les paraules de la vident dels Reagan: “Un horòscop pot dir-nos moltes més coses que hores de consulta al divan d’un psiquiatra”.

Xavier Altadill

El Consell de Ministres dels dimarts