15. El model Torra

Negació i seguidisme. Aquests dos termes aparentment antitètics defineixen l’actitud del govern espanyol i els seus acòlits envers la gestió i les propostes del president Torra en aquesta crisi del coronavirus. L’últim episodi el vam viure ahir mateix amb el tema de les franges horàries per sortir al carrer i del desconfinament territorial asimètric.

Quim Torra no és el meu candidat per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. En primer lloc, perquè ell mateix va dir que no volia presentar-s’hi. I en segon lloc, perquè al president legítim que va guanyar els comicis del 2017 se li va torpedinar per terra, mar i aire tota via d’accés al càrrec (des d’allà i des d’aquí). Era ell qui hauria d’estar confinat a la Casa dels Canonges i no Torra.

La persona i les circumstàncies

Però ara voldria parlar del model Torra. Per començar, és inaudit en el nostre context politicocultural que a un president de la Generalitat se’l tracti de forma hipocorística. Quim, en lloc de Joaquim. Algú s’imagina que li haguéssim dit Pep Tarradellas al president Josep Tarradellas? El seu nom ens marca el camí. La seva biografia és de sobres coneguda per tothom. I també com s’esdevingué el seu accés a la presidència de la Generalitat el maig del 2018. Potser en el proper llibre del president Puigdemont “s’explicarà”…

Dit això, el president Torra és, per sobre de tot, un humanista. Un d’aquells intel·lectuals de l’Occident que desapareix. Advocat de formació, erudit de vocació. Un home que estima la cultura. I que estima, d’una manera extraordinària, l’instrument més útil que ens hem empescat per desar-la, transmetre-la, difondre-la: els llibres. Ho ha demostrat a bastament. No fa pas gaire, confinat a Canonges per culpa de la covid, espigolava la biblioteca de la benemèrita residència, i compartia allò que hi trobava: poesia, assaig, novel·la… i fins i tot un curs de català de Pompeu Fabra! Via Twitter (i altres xarxes, com Instagram) el president ha deixat veure que, tot i la responsabilitat de ser la primera autoritat del país, la lectura continua acompanyant-lo. Sempre té un moment per recordar un llibre, uns versos, l’aniversari d’un autor… Recordeu quan era diputat ras? Compartia despatx amb Laura Borràs, i sempre se’l veia passejar, amunt i avall dels passadissos del Parlament, amb un llibre sota el braç.

Tanmateix, Torra no és només un bon lector. També fa llibres. Ha escrit alguns llibres excel·lents sobre grans persones d’aquest país –Muriel Casals i la revolució dels somriures-, ha rescatat de l’oblit injust referents com Eugeni Xammar —una de les seves passions. I també ha fet llibres com a editor. A Contravent és, de fet, un segell d’una qualitat immensa, una referència del periodisme —el bon periodisme, s’entén— en català. El seu catàleg acull aquella Catalunya intel·lectual, potser petitburgesa, ben compromesa amb el país, amb la cultura i amb la llibertat. És un catàleg ple de meravelles, com per exemple la darrera (i malauradament exhaurida) edició d’Els darrers dies de la Catalunya republicana, de Rovira i Virgili —finançada, per cert, per micromecenatge. Tota una metàfora de com es valora el periodisme i l’assaig en aquest país. I també és un catàleg ple de sorpreses per a qui es miri la política catalana, i la figura de Torra, amb les ulleres del curtterminisme partidista.

El polític i la crisi

A banda d’espais comuns que tothom coneix, els primers a detectar que a Catalunya estava passant alguna cosa va ser la caverna mediàtica espanyola: “El Govern censura a diario al Gobierno central y transmite la idea de que una Cataluña independiente afrontaría mejor la pandemia” (El País, 18/4/2020) o “Coincidiendo con los supuestos 15 días en los que una Generalitat independiente habría adelantado el confinamiento decidido por el Gobierno central, el president Torra peregrinó a Perpiñán con una nutrida representación de su partido y de su Ejecutivo para realizar las salutaciones a un prófugo con ademanes de profeta, animando, de paso, a una concentración masiva en su honor. A continuación, exigió confinar una localidad de Cataluña con el mismo dramatismo con el que después exigiría que se desconfinara, sin que la situación sobre el terreno aconsejara ni una medida ni la contraria. Y ello por no hablar de iniciativas como el cierre de fronteras o los pasaportes de inmunidad, con las que, después de intentar vías irlandesas, kosovares o lituanas, el president Torra y los suyos parecían apostar astutamente por una vía sanitaria a la independencia” (“Voces miserables”, editorial d’El País. 24/4/2020).

Per la seva banda, els últims que a Catalunya han intentat liderar l’ofensiva unionista contra la gestió de la crisi que fa el Govern han estat un heterogeni grup de “personalitats de l’esquerra” com Isabel Coixet, Ramón de España, Lluís Rabell, Carlos Jiménez Villarejo o Gemma Galdón: “Las declaraciones de Quim Torra son inconsistentes y están fuera de lugar, más pensadas para ir en contra del Gobierno central que en unir esfuerzos. Su relato de superioridad y desprecio al resto del Estado con quejas en entrevistas en medios de comunicación internacionales tergiversan las actuaciones del Gobierno.” (El Periódico, 25/4/2020). Es diuen d’esquerres però s’haurien assegut a la dreta de Lluís XVI.

El professor Agustí Colomines ho descriu perfectament en aquests dos paràgrafs (El Punt-Avui, 24/4/2020):

“A la vista de tothom ha quedat clar que l’encertada reacció del president Quim Torra, que de seguida va atendre les recomanacions dels viròlegs més prestigiosos que té aquest país. Torra no té cap futur polític perquè l’amenaça d’inhabilitació és ben real i l’Estat l’executarà, ara amb més ràbia que mai. Potser perquè li manca el càlcul que sempre condiciona els polítics, Torra ha tingut una de les reaccions més polítiques que no s’havien vist fins avui. També pot ser —jo gairebé que ho asseguraria— que l’hagi tingut per la seva condició d’humanista, d’home de cultura i de pare de família amb diversos problemes de salut a la llar familiar.”

“L’allau de periodistes suposadament independents que s’han abraonat contra Torra demostra fins a quin punt els cou el contrast entre un govern, el de la Generalitat, que amb totes les mancances que es vulgui (per començar la del desori sobre com comptar el nombre d’afectats per la covid-19) ha demostrat un tarannà democràtic i solidari (Torra no ha fallat a cap de les trobades telemàtiques amb els altres presidents autonòmics) que contrasta amb la imatge autoritària i nacionalista d’un govern espanyol autoproclamat progressista.”

Habeas Corpus cantava “A las cosas por su nombre”. El president Torra diu: “Han vist cap informe d’experts del govern espanyol? Si hi és, que me’l facin arribar.” (El Punt-Avui, 24/4/2020). Aquest és el model Torra.

Xavier Altadill